A vegades, a més de sentir-te com un xai i de fer interminables cues per visitar els monuments més famosos del lloc on ets, fer de turista també pot servir per descobrir coses que no coneixies. Això és el que em va passar el primer dia de l’any 2010, quan vaig tenir l’oportunitat d’
assistir a l’exposició de
Tim Burton al Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York. Més enllà d’altres consideracions, poca gent pot discutir que Burton és un dels directors més talentosos, imaginatius i originals del panorama cinematogràfic actual. Qualsevol que hagi vist alguna de les seves pel·lícules s’haurà fixat en els seus peculiars i estrafolaris personatges i en el particular univers que els envolta, sempre farcit d’elements gòtics i de molta fantasia i humor negre. El que no sap tothom és que Burton també és artista, il·lustrador, fotògraf i ex animador de Walt Disney, la qual cosa sens dubte el va ajudar a l’hora de crear, dirigir i escriure l’obra que avui m’agradaria recomanar-vos:
The World of Stainboy (El món del Nen Taca).
La història comença l’any 1997, quan Tim Burton publica el llibre
The Melancholy Death of Oyster Boy & Other Stories (La malenconiosa mort del Nen Ostra i altres històries), un recull de 23 contes infantils escrits en vers i il·lustrats pel mateix autor. Els protagonistes de les històries són nens solitaris, estranys i diferents (ara en diríem “frikis”), i en totes hi podem trobar molts dels trets fonamentals de la filmografia del director americà: malenconia, humor negre, amor, fantasia, etc.
L’
Stainboy (el Nen Taca) és un dels nens que apareixen en dos d’aquests contes, i tres anys després Burton va decidir convertir-lo en un personatge animat i fer-lo protagonista d’un seguit de 6 curts d’animació que reben el nom global de
The World of Stainboy. Es tracta d’un petit superheroi, d’aspecte fràgil i innocent, que es passeja amb una capa com en Superman i que té l’estranya particularitat que ho taca tot quan camina (d’aquí ve el seu nom). L’Stainboy treballa per a la policia de Burbank (ciutat natal de Burton) i lluita contra alguns dels altres protagonistes del llibre, com ara el Nen Tòxic o la Nena Llumí. Sempre se’n surt de les missions que li encomanen, tot i que cal dir que gairebé sempre són els seus propis rivals els que s’acaben eliminant ells mateixos.
Els curts ho són tant (cap d’ells arriba als cinc minuts de durada) que es troba a faltar una mica més de desenvolupament en les històries, i també una presentació del personatge principal per a tots aquells que no hagin tingut l’oportunitat de llegir el llibre. Curiosament, el seu origen no se’ns explica fins a l’últim episodi, quan segurament el més normal hauria estat fer-ho de bon principi. Tot i això, és una curiositat molt digna de veure si sou fans de Tim Burton, i si no ho sou potser us podreu començar a aficionar al seu particular món. A
Youtube els teniu en versió original i també doblada en castellà. Us deixo amb el segon episodi de la sèrie, on el nostre heroi lluita contra el Nen Tòxic:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada