divendres, 28 d’abril del 2017

Revenja d’entre els morts


Tot i que és evident que fa molts anys que Robert De Niro es dedica simplement a aparèixer en pantalla i a cobrar, no és menys cert que en els seus inicis era un actor que s’implicava com pocs en la seva feina i que no tenia cap problema amb fer el que calgués per tal de ficar-se a la pell dels personatges que interpretava. Engreixar-se 27 quilos per reflectir la decadència de Jake LaMotta a Toro salvatge, passar-se mesos al gimnàs i reduir el greix corporal fins el 3% per donar vida al pertorbat delinqüent de El cap de la por o fer de taxista en torns de nit per captar millor el tarannà del seu personatge a Taxi Driver són algunes de les anècdotes que deixen ben clara la passió del novaiorquès per la seva feina. Tot això, unit a les seves impressionants qualitats artístiques, feia que més que actuar gairebé es convertís en els seus personatges.

Robert de Niro a El cap de la por (1991)

Coincidint amb la seva decadència, el món del cinema podria haver trobat el seu successor en el britànic Tom Hardy, que uneix al seu innegable talent artístic una notable capacitat per adaptar el seu físic als personatges interpretats i també una especial habilitat per modular la veu i adaptar l’accent a la procedència i nacionalitat dels protagonistes. Els aficionats a les sèries de televisió, que és el que aquí ens ocupa, hem pogut gaudir de les seves interpretacions per exemple a la sensacional Band of Brothers, a la britànica Peaky Blinders (de la que parlaré aviat) o a la recent Taboo, creada per ell mateix, el seu pare Edward i Steven Knight, amb el qual ja havia treballat anteriorment tant a la televisió com al cinema.

Tom Hardy i Steven Knight

Taboo ens situa a principis del segle XIX i ens explica la història de James Delaney, un home al qual tothom donava per mort i que, després de passar-se dotze anys a l’Àfrica, torna al seu Londres natal per reclamar l’herència del seu pare: un petit tros de terra a la costa nord-americana del Pacífic, amb una gran importància estratègica tant per a la guerra que enfronta anglesos i americans com per als intercanvis comercials de la Companyia de les Índies Orientals. Precisament aquesta empresa intentarà comprar-li la terra a Delaney, i davant la seva negativa intentarà aconseguir-ho per tots els mitjans, legals o (sobretot) il·legals. Però amb el que no compta la Companyia és que Delaney ha tornat de l’Àfrica carregat de diners (un grapat de diamants robats) i pretén fer-los la competència creant la seva pròpia companyia naval, a més de ser un home molt intel·ligent i amb prou recursos com per evitar les trampes que li aniran posant.


Seria absurd ignorar el fet que Taboo sembla creada expressament pel lluïment personal de Tom Hardy, protagonista absolut de la sèrie i que amb la seva impecable interpretació (i la seva magnètica i inquietant presència) es menja a tots els altres actors que surten en pantalla, que malgrat això compleixen perfectament amb el seu paper de secundaris (amb menció especial per a Jonathan Pryce en el paper de president de la Companyia de les Índies). Això no vol dir que no s’hagin de reconèixer les innegables virtuts d’una producció molt treballada, una sèrie d’època típica de la BBC que barreja aventures i realitat històrica amb una ambientació espectacular i farcida de detalls (fosca i bruta, com segurament era en la realitat de l’època), una història atractiva amb aire misteriós i un desenvolupament a vegades un pèl lent, però que se segueix amb interès. Sembla que estan previstes dues temporades més, i no acabo de tenir clar si són necessàries o si hagués estat millor deixar la història tancada amb aquests vuit episodis. En qualsevol cas, una producció de qualitat i que segur que agradarà a qualsevol aficionat a les bones sèries.


2 comentaris:

  1. Tom Hardy m'agrada, de fet es un dels motius principals pels quals he continuat mirant Peaky Blinders. Tan com per mirar Taboo? No se jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si et mires "Peaky Blinders" per en Tom Hardy, "Taboo" t'encantarà. És el protagonista absolut, mentre que en aquella surt molt poc.

      Elimina